La ética y los animales

Ursula Wolf

La ética y los animales

Ursula Wolf, filòsofa i escriptora  alemanya del segle XX i l’actualitat. Ha estat professora de filosofia en diverses universitats alemanyes i actualment està ocupant el lloc de catedràtica de la Universitat de Mannhein. Com a filòsofa a treballat en les universitats abans especificades, però ha obtingut un merescut reconeixement per la publicació com a escriptora en diverses revistes italianes i sud-americanes, gràcies a les quals s’ha donat a conèixer i s’ha guanyat un fort respecta a Europa i Amèrica. Entre d’altres també la publicació de llibres seus traduïts a l’espanyol “La filosofía y la cuestión de la vida buena” i diferents conferències fora d’Alemanya han ajudat a l’autora a guanyar-se tal prestigi.

                Els treballs de Wolf estan sobretot centrats en el camp de la bioètica i la protecció dels drets dels animals. Especifica les lleis morals que tenen els éssers humans respecta als animals i al mateix temps denuncia la Llei de Protecció d’animals Alemanya, ja que segons aquesta l’ésser humà te unes lleis a seguir sobre els animals que s’esborren alhora d’experimentar amb ells.

                El text a treballar de l’autora tracta específicament dels animals, les seves funcions dintre de la societat humana i com aquesta societat els ha de tractar i respectar. Separa els diferents grups d’animals que és poden conèixer per gremis amb l’esser humà. Pel que fa al tema tractat dins el text, es pot dir que pertany a la branca de l’ètica de la Bioètica, la qual s’encarrega d’analitzar quins són els  drets que posseeixen els animals respecta a la societat en que viuen. Així com també aquesta branca desenvolupa tot un seguit de grups per poder classificar els animals i diferenciar-los els uns dels altres per tal de donar-li una funció respecta a l’ésser humà.

                Com especifica la RAE 2005 bioètica és l’aplicació de l’ètica a la ciència de la vida. I si ho comparem amb el (Reich (1978)) la bioètica es l’estudi sistemàtic de la conducta humana a l’àmbit de les ciències de la vida i del cuidat de la salut, examinada a la llum dels valors i dels principis morals.

                El desenvolupament de la vida actual, més concretament de la vida científica, s’ha donat gràcies a les experimentacions de fàrmacs, tot tipus de crema... ja que la vida dels segles XX i XXI, està envoltada exclusivament per la medicina i els seus avanços. Tot això es clar, pe tal d’allargar la vida de l’ésser humà.  tot aquet tipus d’avanços, abans de ser inclosos dins la societat han anat passant tot un procés d’acceptació i de viabilitat, començant pel laboratori, i essent d’aquesta manera provats amb espècies d’animals. Amb aquets es proven la seva eficàcia i els possibles efectes secundaris.

                Amb al transcurs dels anys s’han anat cercant mètodes, lleis per tal de protegir els animals, però tot i cercar-los sempre s’obliden de que amb aquet tipus d’investigacions, tot i ser bones dins la humanitat, perjudiquen irremediablement als animals. Es coneixen més de 1.000.000 d’espècies d’animals, que d’una manera o altre, han estat víctimes d’algun tipus d’experiment.

                Com es pot trobar al  text d’Ursula Wolf, els homes i els animals a part de caminar per sobre de la mateixa geografia, o planeta, conviuen units dins una mateixa societat, depenent del punt del planeta que ens trobem, trobarem unes espècies o unes altres. Per altre banda, l’ésser humà viu amb un seguit d’animals domèstics que poden ser útils o domesticats pels propis homes i per aquest fet, la nostra espècia, viu amb certs espècies diferents d’animals. Ho pronunciem amb espècies, per que com bé ja sabem, l’ésser humà, segons la bíblia està dotat per ser l’únic animal que a diferència dels altres conté una moral i només, una guia per instint.

                Hi ha certs tipus d’animals, que s’anomenen els animals útils, aquets són aquells encarregats per, dins la societat humana, obtenir els aliments necessaris per l’ésser humà, a canvi de ell mateix també alimentar-se. Igual que el tipus d’animal amic, que conviu amb l’home a canvi d’efecte. Aquets dos tipus d’animals s’anomenen animals domèstics i són aquells que voluntàriament o a la força, han sortit del seu propi medi i s’han privat d’una vida natural. Són animals servils, que esperen alguna cosa a canvi dels seus fets. Uns esperen la recompença i els altres amistat.

                Llavors trobem aquell altre tipus d’animals que conviuen en la naturalesa, la relació amb uns es exclusivament de caça i de pervivència mútua, ja des del principi de la història. Alguns animals són l’aliment per l’ésser humà mentre que els homes poden convertir-se amb aliment per alguns animals, i per aquest motiu ens trobem davant una relació de perill, entre les diferents espècies. Per altre banda, ens trobem amb un tipus de rivalitat pel terreny, entre diferents espècies d’animals incloent l’espècia humana, competència per un mateix lloc. Mentre que per el contrari, ens trobem en casos en que diferents tipus d’animals cooperen entre ells per tal de sobreviure al mateix ecosistema.

                Durant el transcurs del text, d’autora fa referència a tot aquet tipus d’animals com a exemple de les etapes que han anat passant al llarg de la història i pels períodes diferents de cada tipus. Com per exemple, la caça, es practicava com una supervivència ja des de la prehistòria, en canvi, els animals amics, són més típics de l’època contemporània.

                Segons l’ètica, l’únic animal que posseeix una moral, es l’ésser humà i per tant es un animal que li correspon protegir... els animals i les altres races humanes inferiors, sense importar, el lloc sexe, color... sobretot protegir els inferiors. Aquí, es on l’autoria critica el tipus de llei de protecció dels animals alamana, ja que aquets tipus de lleis protegeixen els animals pel que fa al seu dia a dia, però pel contrari, els descrimina en quant a tot tipus d’experimentacions sobre ells.

                Hem de pensar, que tot i que es diu que la persona és l’únic animal moral, els altres animals poden tenir por i sentir mal igual que nosaltres, per tant, aquests pateixen totes aquelles investigacions i les senten inclús més fortament.

                Personalment, penso que animals racionals o irracionals, o com especifiquen morals o immorals s’han de respectar uns amb els altres i no sentir-nos nosaltres com a persones, éssers superiors als demés. Sense anar més lluny, a Espanya, són tradicionals les corregudes de toros, parlem de la caça inculcada com una tradició, un divertiment, on els humans maten per divertir-se a un animal sense cap mena de defensa pròpia, o a Canadà amb l’apallissament de foques, entre motes altres tradicions d’aquet tipus que té l’ésser humà.

                En conclusió, ens trobem davant un text on es parla dels diferents tipus de classificacions d’animals que envolten la societat actual, la qual defensa, com ja des dels inicis dels temps, que l’ésser humà es l’animal superior i ens demostra que cada cop pot fer més el que vol amb les altres espècies. L’experimentació amb animals, no deixa de ser una violació contra els seus propis drets, tot i ser un benefici per la humanitat, demostren que ells estan aquí per servir a l’espècia superior, tot i no ser just per la protecció de les seves pròpies espècies.