Anàlisi Lexicomètric del meu bloc

Seguint el cas d'alguns dels blocs que el professor "Joan Campàs" ens va posar d'exemple, he tingut també la curiositat de fer l'anàlisi lexicomètric del meu bloc, per saber quina era la paraula que més he utilitzat al llarg dels meus posts i amb quina freqüència, i aquest ha estat el resultat:
En primer lloc i amb una freqüència de 415 vegades ha estat la paraula "de", i per curiositat meva, el primer mot significatiu no està fins al lloc número 18 amb un total de 77 vegades que és llenguatge. Aquí us deixo el rànquing:

És curiós veure el tipus de paraules que predominen a un bloc de temàtica determinada.

El curiós cas de Gianrico Carofiglio amb l'hipertext.

Mentre buscava per internet més informació de l'hipertext per tal de posar més posts al bloc, m'he topat amb un post a un altre bloc que parla sobre la" citacione nascosata", es a dir, la "citació d'amagat" amb la literatura de l'autor i jutge de Gianrico Carofiglio .

Es tracta d'una mena de joc: l'autor posa una espècia de "giny" i el lector l'ha de descobrir, a aquest tipus de simbologia hipertextual, l'utilitza sobretot com a mètode descriptiu.

Aquest autor, important seguidor de l'escriptura amb hipertext, al transcurs de les seves obres literàries sempre fa exemples de diverses escenes a través d'aquest llenguatge, ja sigui a través de descripcions de pel·lícules, de música... d'aquesta manera i amb la ajuda d'aquests "ginys" defineix millor les escenes, els personatges... de la seva narrativa.

Aquest sistema de Gianrico Carofiglio dóna als lectors, com he estat jo, a pensar sistemes de didàctica més àgil i més servicials per desenvolupar els temes que un és proposa. 

"Hipertexto en la linealidad"

Aquest és un vídeo força interessant que m'he trobat per "youtube". És del cinema i l'hipertextualitat lineal, un exemple clar del llenguatge visual de l'hipertext.

Anàlisi Lexicomètric

Quan vaig llegir el projecte final que havíem de realitzar a "Escriptures hipertextuals" em va semblar una projecte una mica estrany i diferent del que estem acostumats, i quan vaig veure les temàtiques en que podíem triar, vaig pensar amb les dues assignatures que havia cursat referent a aquests dos temes: Política o feminisme.

En primer terme pensava que seria molt interessant elegir fer l'anàlisi centrat amb blocs de temàtica política, però a través de les recerques m'han semblat més interessants els blocs feministes. Per aquest fet vaig començar a elegir blocs dels quals per fer la recerca final n'he agafat entre tres i cinc, tots en català:

- http://donesdirectives.wordpress.com/

- feminismeacid.blogspot.com.es

- feministesencausades.wordpress.com

- feministesindignades.blogspot.com.es

- xatebadones.blogspot.com.es

En tots ells, més o menys he trobat el mateix tipus d'informació: sobre els drets i les lleis de les dones, sobre feminitat, dates d'actes per reivindicar el dret del sexe femení... per això he seleccionat cinc "posts" de cada bloc per tal de fer el meu anàlisi lexicomètric i la veritat és que amb la selecció de paraules que he fet i el que ha sortit m'ha sorprès de debò:

Resultats de l'anàlisi

Podem observar amb aquesta taula del rànking de paraules més freqüents com per arribar a la primera paraula significativa de la temàtica no és fins al número 17 amb la paraula "dones", abans d'aquesta paraula tot són articles, connectors... Podem destacar aquesta paraula, que juntament amb el seu femení surten un total de 76 vegades.

Paraules significatives per la temàtica, també és troben entre les 120 paraules més repetides com és: feministes (23 vegades), gènere (19 vegades), violència (13 vegades) i homes (10 vegades). Però m'agradaria destacar que paraules com Crisi (11 vegades),  Dret (10 vegades) o llei (9 vegades) les quals es repeteixen molt, podrien ser de temàtica política, per tant podríem concloure que en molts cops aquests dos temes tenen paraules en comú.

Per finalitzar amb l'anàlisi, he trobat curiós el número 141 del rànking, protagonitzat per la paraula "Facebook", que és repeteix 7 vegades. Crec que a "Escriptures hipertextuals" és interessant destacar la freqüència d'aquesta paraula, ja que en tractar-se de blocs feministes, en molt cops he trobat convocatòries per assemblees, i diversos actes, i és a través de les xarxes socials, el "boca a boca digital" que aquests actes arriben a un número més gros de la societat.

Resumint, crec que a cops és necessari endinsar-te més enllà del que ja és coneix, com és el cas d'aquest programa per poder descobrir fronteres més enllà i curiositats com el ranking de paraules més utilitzades dintre d'una determinada temàtica. 

L'expressió en el llenguatge en línia: el llenguatge dels "emoticons".

Ja fa anys que és sap al món digital de la utilització dels "emoticons". Aquesta paraula, prové de emoció i icona, de tal manera que fa referència en forma de dibuix dels sentiments i el nostre estat d'ànim que tenim al moment. Anem a veure uns exemples d'aquest llenguatge:

Aquest tipus de llenguatge utilitzat a partir dels MSN s'ha transformat amb un llenguatge utilitzat de forma instantània  en qualsevol moment a través de tot tipus de xarxa social i telèfons movils.

Es tan senzill com escriure dos punts i el tancament d'un parèntesis per expressar alegria, en qualsevol moment pots demostrar al món quin és el teu estat d'ànim del moment o fins i tot en quin moment personal travesses.

Però, és fàcil no dir cent per cent com et trobes al moment? Si, pots no dir la veritat, mentir sobre el teu estat d'ànim, ja que simplement es tracta d'una simbologia per expressar un missatge com i quan vols. 

Aquí deixo un enllaç que parla d'aquest llenguatge:

"El llenguatge dels emoticonos".

Les Noves Tecnologies: els aplicatius dels telèfons mòvils i les xarxes socials.

Una de les preguntes que hem vaig formular al desenvolupament de la tercera pac va ser:

"PODEM VIURE SENSE ELS TELÈFONS MÒVILS O FORA LES XARXES SOCIALS?" (sempre des del punt de vista de les noves generacions.)

Aquest treball, juntament amb aquesta pregunta, em va fer reflexionar molt seriosament amb una associació de la qual n'estic molt infiltrada i on hi ha diferents grups de diferents edats incloses durant cinc hores setmanals dintre d'una mateixa aula, i des d'on m'he fixat que els grups de joves (12-16) és troben totalment enganxats als telèfons mòvils i les noves tecnologies.

Es possible dir que nosaltres mateixos no podem viure sense aquests aplicatius, ja que en tot moment, a tota hora ens trobem connectats en qualsevol part i ens trobem informats de tot el que passa al nostre petit cercle. Les xarxes socials i els "wasaps" han esdevingut un concepte immediat que amb no res, la informació és un fet.  Ens trobem en contacte amb el món virtual. Ja no només amb el nostre mon físic i món dels sentits (especificat d'una forma aristotèlica) sinó amb el món que va més enllà de la nostre dimensió, el nostre cercle virtual.

Quan parlem d'aquest cercle, parlem d'un món totalment immediat, un món canviant i girant, des del lloc que la intimitat s'ha tornat un verdader desconegut. "Tot allò que és penja a la xarxa, sempre estarà a la xarxa", la intimitat és dona per suposada un cop t'han enganxat a aquest tipus de xarxes, tot el que hi poses és sap, tothom hi té accés. Però més enllà d'això hem de tenir en compte que aquest món, s'ha transformat amb una eina de comunicació i d'aproximació, en constant canvi, amb qualsevol punt de la geografia i del nostre món. Podem observar el canvi, amb tot tipus d'aplicatiu de com el món digital evoluciona i canvia en cosa de segons, com la informació que arriba cada cop és més i més grossa en quantitat i com es distribueix.

Però seriem capaços d'arribar a estar sense aquest món? Aquells que ja en formem part d'ell? observant el sector d'individus que s'hi ha fet, s'hi ha educat crec que és completament inassequible viure sense aquestes noves tecnologies. El seu dia a dia està format del món digital, les xarxes i la comunicació. Però a qui de nosaltres no l'hi ha semblat estrany sortir un dia de casa sense el telèfon mòvil i pensar: em falta alguna cosa. 

No som capaços de viure sense aquest món de les xarxes socials i dels aplicatius movils, necessitem estar en constant comunicació amb el nostre món físic i virtual, la nostre ment s'ha desenvolupat dintre d'aquesta nova era i no pot viure sense ella.  

Gabriel Ferreter: literatura, text, context i hipertext.

En la literatura podem trobat trets d'hipertext com n'és el cas d'aquest post a un bloc que he trobat buscant informació. 

Es tracta d'un anàlisi d'un poema de l'autor català Gabriel Ferreter, tot començant per un anàlisi normal de poema, contextualització de l'autor, poema, anàlisi mètric, rima... metàfores... però al final, s'insereix un apartat de "text, context i hipertext" molt interessant per veure que al rerefons de la seva poesia s'hi troba hipertext. També ho contextualitza amb altres autors, amb al traductor de Ferreter al castellà... tot buscant la transtextualització i l'hipertext en els seus versos.

Aquí enganxo l'enllaç d'aquest anàlisi per tal que en pugueu gaudir com he fet jo.

Gabriel Ferrater, simetria i hipertext: “Oh, aquests que peonen, encantats…”

René Descartes: El pare de la filosofia moderna.

Crec que no puc acabar aquest bloc fora fer referència a uns dels personatges estudiats a la primer Pac.: René Descartes i el seu Cogito ego sunt. Aquest filòsof modern és l'anomenat pare de la filosofia moderna, ja que amb el seu plantejament i les seves obres produeixen un canvi en la pregunta central de la filosofia. La pregunta central que és planteja la filosofia a partir d'aquest autor es: com arribem a conèixer l'ésser? El "jo" que coneix. Així afirmem que una filosofia moderna, és la que es basa en el jo.  

Per tant, ens trobem enfront un filòsof racional, que juntament amb la seva teoria i la modernitat es caracteritza per una total confiança amb la raó com a font de coneixement. La raó és autònoma i autosuficient.

_El "Cogito ego sunt"_

El "Penso, per tant existeixo" és la primera veritat del "Discurs del mètode" d'aquest autor. Aquesta és la primera regla, la d'evidència, consisteix en dubtar de tot fins arribar a una veritat indubtable. Dubtar dels sentits, de la raó i fins i tot de la realitat del món. Així que del dubte surt la certesa.

"Com que dubtava, necessàriament havia de pensar, i com que pensava, havia de ser un ésser que penso", així "Cogito ego sunt".

El Cogito és la intuïció directe de la relació necessària entre el pensar i el ser, la simultaneïtat entre pensament i existència (intuïció, idea clara i distinta i es una veritat immutable). Per l'autor el pensament "jo pensament" és més real que el món material. 

Per tant d'aquí ho relacionem amb el Paradigma lineal "pensem i coneixem". La ment desenvolupada dintre del paradigma lineal pensa i després de desxifrar la informació coneix. 

La comunicació contemporània. "El hipertexto punto de vista del lecto-visor"

"En un hipertexto esta competencia (de la lectura), válida para un nodo cocreto, no basta: la competencia necesaria es la que permite navegar entre nodos del hipertexto, lo que significa saber reconocer los significantes de transporte (iconos, estilos tipogràdicos, cambios del cursor...), saber utilizar un menú de operaciones para posicionarse (blacj-tracking, graphical browser, funciones de búsqueda...), saber (re)organiar constantemente un mapa del hipertexto, que cambia en cada desplazamiento. Para navegar por el hipertexto es preciso saber perderse en él o, mejor, saber afrontar el riego del vuelo ciego condafo con el dominio seguro de los instrumentos de navegación. Esto, y sólo esto, permite saber "leer" hipertextos, es decir, permite navegar por el espacio digital en el que encuentran sitio los nuevos textos de la comunicación contemporánea."

Vidali, P., 1995

Quan preparava el desenvolupament de la tercera Pac hem va resultar molt gratificant trobar-me amb alguns texts o fragments com aquest de Vidali. Es cuiros que tinguis el mateix pensament pel que fa al llenguatge utilitzat a les reds socials que alguns escriptors i entesos de la disciplina. El llenguatge en l'hipertext ho és tot, es endinsar-se a un món totalment llunyà al que vivim, un món cibernètic, és el llenguatge comunicatiu de la nova era, per el qual en nostre cervell és desenvolupa de forma diferent i aprèn a fe una selecció de la gran quantitat d'informació que tenim al nostre abast.

Més informació i llenguatge diferent, llenguatge que ja no només són símbols de l'alfabet o símbols numèrics, ara formen part d'aquest llenguatge un alta variació d'altre simbologia que porta a una eficàcia de la comunicació molt més elevada, si se'n té el coneixement.    

El hipertexto, punto de vista del lecto-visor.

El coneixement segons els primers filòsofs.

Ja que dedico aquest bloc al coneixement no podia deixar de banda fer un post sobre el pas del mite al logos, el primer coneixement, al llarg de l'assignatura, hem estudiat al pas del paradigma lineal al paradigma hipertextual. Però en certa manera penso que a la xarxa, dintre de l'hipertext s'hi poden trobar i analitzar grans informacions sobre aquests inicis del coneixement, del coneixement racional dels éssers humans. 

 Per entendre aquest fet cal adreçar-nos al naixement de la filosofia, a la Grècia del segle VI aC quan els primers "filòsofs" van abandonar l'estudi de la mitologia com a explicació dels fets per buscar el per que de les coses en el pensament, per tant significa el naixement d'aquesta ciència.  

Els Mites són narracions simbòliques els quals intenten oferir les respostes a les preguntes que és fa la humanitat al llarg de la vida i recorren a éssers sobrenaturals i màgics per tal de donar aquestes respostes. Es tracta de narracions de caràcter sagrat els quals són considerats com "història verdadera". D'aquesta manera, i partint d'aquesta narracions, els humans donaven sentit al per què de la història, i quan hem referesc als humanes, hem referesc a qualsevol civilització, ja que existia en totes, i a l'actualitat, encera, a llocs com Àfrica i el sector de d'amazones, posseeixen aquest tipus de creences.

El pensament racional "logos" (raó pura) s'oposa a la creença mitològica, rebutja allò sobrenatural i especifica que els aspectes de la realitat poden ser explicats a partir de causes cognitives. Especificant amb la filosofia grega "es basa en la convicció de què la realitat té n ordre racional que la nostra raó és capaç de comprendre.

Podem veure un exemple en aquest enllaç, extret de les noves tecnologies i d'una pàgina que també és pot anomenar xarxa social, a part del seu funcionament divulgant en altres àmbits.

Ara bé, aquest exemple és un treball realitzat per escolars on de forma visual i sonora expliquen aquesta temàtica, el pas al coneixement racional, a l'explicació del per què de les coses de forma lògica i no pas donant una explicació a través d'objectes sobrenaturals. És molt important reflexionar per nosaltres mateixos, a través del nostre coneixement del per que d'allò que ens passa al dia a dia.

Si anem més enllà de les creences o el per que del cosmos, basta preguntar-nos, per que del comportament diferenciat entre dos gats si els dos han estat educats dintre del mateix àmbit familiar, respostes com aquestes les trobem més enllà dels mites o les religions, ho busquem dintre del nostre coneixement, del que aprenem dia a dia. Es tan senzill com explicar que un és més vell que l'altre, un és va educar sol i l'altre ja eren dos o simplement, per què han trobat els seus "amos" en un moment diferent.

Buscar el per què de les coses en els nostres coneixements va donar pas a un gran canvi en la societat i en els individus, aprenien a pensar per ells i no donar relació de tot als éssers sobrenaturals.   

   

Edward Wilson i l'evolucio social

Fragmento del cap. 27 de WILSON, Edward O.; Sociobiología; La Nueva Síntesis. Ed. Omega, Barcelona, 1980; p. 580-581. Trad. de Ramon Navarro y revisión de Andrés de Haro.

Wilson i l’evolució social.

Edward Osborne Wilson, va néixer als EUA l’any 1929. Biòleg i principal impulsor de la teoria de la sociologia, la qual, dona a conèixer una nova forma de entendre la biologia evolucionista i la sociologia. És mundialment conegut per haver introduït el concepte de biodiversitat, i per tots els seus estudis socials sobre les formigues.

            El text  esmentat, forma part del llibre “Sociologia: La Nova Síntesi” (1975). L’autor fa tot un seguit de innovacions sobre la conducta humana. Ell, al llibre, intenta desviar l’evolució moral cap al punt de vista individual, deixant de banda tots els estudis que s’havien fet anteriorment partint de la formació en grup. L’autor, durant el transcurs del llibre, va utilitzant les formigues com exemple, des del punt individual de la seva evolució.

            Edward Wilson ens exposa en el text el tema de l’evolució social i moral, des del món de l’ètica evolucionant cap a la biologia. Ens vol explicar l’evolució de la societat humana durant el temps, així com ha anat desenvolupant la seva moral i la globalització del pensament de les societats al llarg de la història.

            Segons explica l’autor, ha arribat a un punt que s’ha fet necessari que l’ètica passí de la branca filosòfica a la biològica, ja que amb el temps ha anat formulant bastantes contradiccions en ella. El concepte d’ètica, està format per varis termes, com és el cas de l’intuïcionisme ètic, el qual, ens dona a entendre que per conèixer allò que és bo, només és pot arribar a verificar a través de la intuïció de la pròpia moral. Aquesta intuïció pot donar lloc a tot un seguit de normes i pensaments reals dins una societat. L’anomenat “Contracte Social” proposat per autors tan rellevants com Rosseau, és una espècia de contracte idealitzat, que va sorgir arrel de la pèrdua d’autonomia de la religió com a principal influència moral, segons el que tot individu estableix un contracte amb un grup on accepta unes lleis de convivència. Segons el filòsof contemporani John Rawls aquestes lleis, anomenades justícia, han d’estar pròpiament separades del govern.

            Però com tot, l’intuïcionisme té el seu punt dèbil, (segons Alcoberro, Edward O. Wilson: sobre Ética, Wilson diu: “la posición intuista es que confia en el juicio emotivo del cerebro como si este órgano debiera tratarse de una caja negra”).

            El segon terme que parla l’autor, és anomenat “conductisme ètic”. Aquest es desenvolupa a partir de la creença que l’evolució de l’individu està realitzada a partir únicament de l’evolució de la pràctica, deixant fora així l’aprenentatge teòric.

             Com diu anteriorment l’aprenentatge pràctic és molt important, però el que podem dir és que l’ésser humà és un animal que pot tendir a evolucionar per la seva intel·ligència, i a cops, podem comparar el seu desenvolupament moral amb el desenvolupament del ximpanzé, ja que en un principi son similars. Contràriament amb el terme anterior, estudiarem “la concepció evolutivo-genètica”:

Ens trobem amb diferents estudis sobre el desenvolupament moral, el primer exemple que destacarem, es el de Jean Piagget, el qual va anomenant els diversos estadis pel que recorre un individu cap a la maduresa emocional. La seva classificació va començar en un principi en quatre estadis, que finalment van acabar per ser els tres següents: un primer (motor) on el nadó comença a reconèixer allò que l’envolta, el segon (egocèntric i cooperatiu naixement) on un nen passa de creure’s el centre del món a adonar-se que n’hi ha més, i un tercer ( de codificació de les regles) on el nen, ja més adult comença a aprendre regles.

  Però la classificació més rellevant, és la de Lawrence Kohlberg, el qual, seguint l’esquema de Piagget, va desenvolupar els següents quatre nivells del desenvolupament moral: el preconvencional, on l’individu encara no és conscient del que és el be o el mal, i es tracta  d’un nivell que està format per dos estadis diferents, l’egocentrisme (que ets portat allà on volen) i l’individualisme (on s’actua pel propi benefici). El segon nivell, Convencional, és quan ja reconeix el concepte de bé i  mal, però no des del punt de vista individual, sinó de grup, també posseeix dos estadis: la mutualitat (quan intenta ser acceptar per el grup) i la preocupació per la comunitat, (on l’individu segueix unes normes que proporcionin benestar al grup). Un tercer nivell, transicional, què es tracta d’un nivell postconvencional, però encara fora principis. I el quart, el postconvencional, aquí el bé ja es per consciència pròpia, un es construeix a sí mateix, aquet també està separat en dos estadis, utilitat (tot s’ha d’acceptar de la mateixa manera) i universal (rebutja les imposicions taxant-les de amorals).

Les dues classificacions, a la llarga s’arribaran a incorporar dins el món de la biologia genètica i evolutiva, tot i d’un principi no formar part de la relació ètica dins la biologia.

Els evolucionistes, són una altre de les corrents que s’han anat incorporant dins la biologia. Des del principi aquets eren com els filòsofs ètics, es a dir, utilitzaven l’àmbit deontològic de la moral. Però un desviament cap a la biologia els va fer variar.

L’ètica evolucionista prové del conegut darwinisme social, i aquest s’interessa únicament per la reproducció i evolució de les espècies, no per l’ésser en sí. Aquest explica que depenent de cada clima on habita un ésser, l’individu té una forma o una altre forma de portar a terme la seva evolució. Això, significa d’una manera que cada individu és sacrifica pel futur de la seva espècia, anant evolucionant un rere l’altre.

            El tribalisme, és una corrent derivada del relativisme empíric. El relativisme és el testimoni que explica que tot tipus de coneixement és estudiat únicament des del punt de vista individual. Per això anomenem el concepte de tribalisme, que son aquelles societat subdesenvolupades que necessitent d’una protecció. Això vol dir que aquestes no han tingut una evolució com les altres societats i s’han subdesenvolupat amb molta més lentitud.

Però a diferència d’allò explicat anteriorment, una societat pot evolucionar amb al creixement cap a la ruralia o a l’urbanisme. Que al contrari del tribalisme, les societats desenvolupades d’aquesta manera és troben aposentades a un lloc determinat i amb una moral comú entre tots els participants a ella, no dependent de ningú.

Actualment ens trobem davant un desenvolupament de la societat gairebé d’una única moral, es a dir,  d’una moral global que a part d’estar desenvolupada en societats, també en grups dins una mateixa societat. És  a dir, dins un mateix grup social, ens trobem en varis grups que separen les moralitats dels individus que conformen la societat, ja sigui per edat, sexe...

Biològicament, el que més importa als investigadors es la permanència de la societat i aquesta depèn de la supervivència del grup i també de la seva fertilitat. Sabem que a una societat més desenvolupada, la capacitat de supervivència és superior, per aquest motiu, és la societat dominant.

Per finalitzar, cal esmentar que del darwinisme social podem aprendre la valoració que hem de posseir, de la competència i la col·laboració pertanyent a cada grup alhora de sobreviure i l’ordre a mantenir.

Espanya: Estat democràtic, social, del dret i autonòmic.

Un Estat, és una comunitat humana la qual els individus viuen en un mateix territori, on comparteix tot un conjunt d’institucions polítiques, jurídiques i administratives, i que estan regides per un mateix govern. Però amb un sentit més restringit de la paraula, Estat, serveix per a designar al si de la societat política, als governants, per sobre dels governats. I si encara recerquem una mica més el sentit de la paraula Estat i la traslladem al cas Espanyol, és refereix a les institucions centrals enfront a les entitats polítiques inferiors, com és el cas de les autonòmiques.

            Avui en dia, l’estat és el sistema polític per excel·lència que regeix l’estructura política arreu del món. Però aquet sistema polític va néixer a l’Edat Moderna, cap al segles XV-XVI. Aquesta nova organització, va sorgir a causa de la crisi de la Societat Feudal, tot seguit de l’impuls de la nova classe social, la Burgesa, i, l’aliança d’aquets amb la fortificant monarquia, d’aquesta manera la nova classe social va agafar el poder econòmic i la llibertat. Més tard, amb la Revolució Francesa, la burgesia s’enfrenatarà amb èxit a la monarquia absoluta.      

            Però anem a centrar-nos amb el cas d’Espanya a la segona meitat del segle XX, a l’any 1978 és va signar la Constitució Espanyola, la qual encara segueix regint els nostres dies. Amb aquesta, és constitueix Espanya com un Estat Social, Democràtic i del Dret. Aquesta constitució, és on es coneixen totes les lleis i deures dels ciutadans espanyols. Amb aquesta , també és van reconèixer les comunitats autònomes, per tant, Espanya com a estat autonòmic.

            Després d’un segle on l’estat espanyol s’havia caracteritzat per ser un estat centralitzat, amb la Constitució del 1978 és va portar un model totalment distint, l’estat territorialment descentralitzat, és a dir, un estat caracteritzat per el repartiment del poder públic entre distints nivells de govern, cada un dels quals exercit dintre d’un àmbit territorial determinat i, pel reconeixement a cada un dels nivells d’una esfera d’autonomia pròpia, podem posar d’exemple les Illes Balears i el seu Estatut d’Autonomia de l’any 1983, com veiem reflectit als següents articles de la constitució els exemples de les autonomies:

            Art. 137 CE: ‹‹El Estado se organiza territorialmente en municipios, provincias y en las Comunidades Autònomas que se constituyan. Todas estas entidades gozan de autonomía para la gestión de sus respectivos intereses›› [Art. 141.4 CE: ‹‹En los archipiélagos, las islas tendran, además, administración propia en forma de cabildos o consejos››] 

Constitución Española año 1978

           

            Quan parlem d’Estat Social, ens referim al model, el qual és caracteritza per una actuació positiva dels poders públics dirigida a satisfer  les necessitats col·lectives. Per tant, l’estat social és contraposa a l’estat lliberal, el qual és limita a remoure els obstacles que dificulten el progrés individual. Els seus principis són: la funció directiva, on s’informa de l’actuació dels poders públics, on imposen obligacions de resultat que actuen de forma negativa, representant un límit  a qualsevol normativa o actuació que resulti contrària al mandat imposat. 

            art. 9.2 CE: ‹‹Correspon als poders públics promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’indiuvidu i dels grups en el qual s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social››.

Constitució Espanyola any 1978

             L’estat Democràtic, suposa un model d’estat caracteritzat per la subordinació dels poders públics, particularment de l’administració, a les instàncies polítiques que representen al titular de la sobirania, es a dir, al Parlament i al Govern. Per tant, a l’administració li correspon executar els mandats normatius procedents del Parlament, i per un altre banda, servir recolzant directe al màxim òrgan executiu que és Govern. Els principis que és troben vinculats a l’Estat Democràtic són: la descentralització, la qual és refereix a la descentralització territorial vista des del caire de poder públic (les instàncies de govern de l’Estat exerceixen les seves competències de forma descentralitzada, afavorint la intervenció de les instàncies inferiors sobre les superiors). La desconcentració, lligat amb el pluralisme, on implica un procés de distribució del poder; el principi de participació, típic dels estats democràtics; el principi d’imparcialitat, on s’hi troben lligats             la repercussió i l’abstenció. I, finalment el principi de publicitat, del qual és destaca que el cap no pot actuar de forma secreta al poble.

            Finalment, fou també anomenada Espanya com Estat del Dret:

art. 9.1: ‹‹Los ciudadanos y los poderes públicos están sujetos a la Constitución y al resto del ordenamiento jurídico››.

Constitución Española año 1978.

            Els principis què és troben vinculats a l’estat del dret són: principi de legalitat referit a les institucions administratives, el principi de tutela judicial, on els organs del poder jurídic, s’encarreguen de la verificació de l’actuació administrativa, tant sigui de la vesant objectiva (on controlen tota l’activitat) o subjectiva (la tutela judicial com a dret      fonamental dels ciutadans “artc. 24 CE”) i, el principi de garantia patrimonial, com podriem posar per exemple el cas de les expropiacions, privació del patrimoni, entre d’altres,  es a dir, garantir la integritat del patrimoni dels ciutadans quan es vegi afectat com a conseqüència de l’actuació.

             En conclusió, Espanya amb el signament de la Constitució Espanyola del 1978, es va convertit amb un estat Democràtic, on la sobirania cau en mans del poble i caracteritzat per el pluralisme polític, un estat social, on la recerca del benestar del col·lectiu de la societat és el més important i en tot, un estat del dret, regit per unes lleis i les institucions les quals son promogudes al voltant d’aquesta Constitució. Per tant, tal i com diu la definició d’estat, Espanya es troba governat per els poders legislatiu, executiu i judicial. Per acabar esmentar que, també fou anomenat estat d’autonomies, on la separació del poder en territoris fou acceptada però sempre regint les lleis que unifiquen el territori.