"En un hipertexto esta competencia (de la lectura), válida para un nodo cocreto, no basta: la competencia necesaria es la que permite navegar entre nodos del hipertexto, lo que significa saber reconocer los significantes de transporte (iconos, estilos tipogràdicos, cambios del cursor...), saber utilizar un menú de operaciones para posicionarse (blacj-tracking, graphical browser, funciones de búsqueda...), saber (re)organiar constantemente un mapa del hipertexto, que cambia en cada desplazamiento. Para navegar por el hipertexto es preciso saber perderse en él o, mejor, saber afrontar el riego del vuelo ciego condafo con el dominio seguro de los instrumentos de navegación. Esto, y sólo esto, permite saber "leer" hipertextos, es decir, permite navegar por el espacio digital en el que encuentran sitio los nuevos textos de la comunicación contemporánea."
Vidali, P., 1995
Quan preparava el desenvolupament de la tercera Pac hem va resultar molt gratificant trobar-me amb alguns texts o fragments com aquest de Vidali. Es cuiros que tinguis el mateix pensament pel que fa al llenguatge utilitzat a les reds socials que alguns escriptors i entesos de la disciplina. El llenguatge en l'hipertext ho és tot, es endinsar-se a un món totalment llunyà al que vivim, un món cibernètic, és el llenguatge comunicatiu de la nova era, per el qual en nostre cervell és desenvolupa de forma diferent i aprèn a fe una selecció de la gran quantitat d'informació que tenim al nostre abast.
Més informació i llenguatge diferent, llenguatge que ja no només són símbols de l'alfabet o símbols numèrics, ara formen part d'aquest llenguatge un alta variació d'altre simbologia que porta a una eficàcia de la comunicació molt més elevada, si se'n té el coneixement.
El hipertexto, punto de vista del lecto-visor.
El hipertexto, punto de vista del lecto-visor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada