dimecres, 4 de juny del 2014

René Descartes: El pare de la filosofia moderna.

Crec que no puc acabar aquest bloc fora fer referència a uns dels personatges estudiats a la primer Pac.: René Descartes i el seu Cogito ego sunt. Aquest filòsof modern és l'anomenat pare de la filosofia moderna, ja que amb el seu plantejament i les seves obres produeixen un canvi en la pregunta central de la filosofia. La pregunta central que és planteja la filosofia a partir d'aquest autor es: com arribem a conèixer l'ésser? El "jo" que coneix. Així afirmem que una filosofia moderna, és la que es basa en el jo.  

Per tant, ens trobem enfront un filòsof racional, que juntament amb la seva teoria i la modernitat es caracteritza per una total confiança amb la raó com a font de coneixement. La raó és autònoma i autosuficient.


_El "Cogito ego sunt"_


El "Penso, per tant existeixo" és la primera veritat del "Discurs del mètode" d'aquest autor. Aquesta és la primera regla, la d'evidència, consisteix en dubtar de tot fins arribar a una veritat indubtable. Dubtar dels sentits, de la raó i fins i tot de la realitat del món. Així que del dubte surt la certesa.
"Com que dubtava, necessàriament havia de pensar, i com que pensava, havia de ser un ésser que penso", així "Cogito ego sunt".

El Cogito és la intuïció directe de la relació necessària entre el pensar i el ser, la simultaneïtat entre pensament i existència (intuïció, idea clara i distinta i es una veritat immutable). Per l'autor el pensament "jo pensament" és més real que el món material. 

Per tant d'aquí ho relacionem amb el Paradigma lineal "pensem i coneixem". La ment desenvolupada dintre del paradigma lineal pensa i després de desxifrar la informació coneix. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada