Espanya: Estat democràtic, social, del dret i autonòmic.

Un Estat, és una comunitat humana la qual els individus viuen en un mateix territori, on comparteix tot un conjunt d’institucions polítiques, jurídiques i administratives, i que estan regides per un mateix govern. Però amb un sentit més restringit de la paraula, Estat, serveix per a designar al si de la societat política, als governants, per sobre dels governats. I si encara recerquem una mica més el sentit de la paraula Estat i la traslladem al cas Espanyol, és refereix a les institucions centrals enfront a les entitats polítiques inferiors, com és el cas de les autonòmiques.

            Avui en dia, l’estat és el sistema polític per excel·lència que regeix l’estructura política arreu del món. Però aquet sistema polític va néixer a l’Edat Moderna, cap al segles XV-XVI. Aquesta nova organització, va sorgir a causa de la crisi de la Societat Feudal, tot seguit de l’impuls de la nova classe social, la Burgesa, i, l’aliança d’aquets amb la fortificant monarquia, d’aquesta manera la nova classe social va agafar el poder econòmic i la llibertat. Més tard, amb la Revolució Francesa, la burgesia s’enfrenatarà amb èxit a la monarquia absoluta.      

            Però anem a centrar-nos amb el cas d’Espanya a la segona meitat del segle XX, a l’any 1978 és va signar la Constitució Espanyola, la qual encara segueix regint els nostres dies. Amb aquesta, és constitueix Espanya com un Estat Social, Democràtic i del Dret. Aquesta constitució, és on es coneixen totes les lleis i deures dels ciutadans espanyols. Amb aquesta , també és van reconèixer les comunitats autònomes, per tant, Espanya com a estat autonòmic.

            Després d’un segle on l’estat espanyol s’havia caracteritzat per ser un estat centralitzat, amb la Constitució del 1978 és va portar un model totalment distint, l’estat territorialment descentralitzat, és a dir, un estat caracteritzat per el repartiment del poder públic entre distints nivells de govern, cada un dels quals exercit dintre d’un àmbit territorial determinat i, pel reconeixement a cada un dels nivells d’una esfera d’autonomia pròpia, podem posar d’exemple les Illes Balears i el seu Estatut d’Autonomia de l’any 1983, com veiem reflectit als següents articles de la constitució els exemples de les autonomies:

            Art. 137 CE: ‹‹El Estado se organiza territorialmente en municipios, provincias y en las Comunidades Autònomas que se constituyan. Todas estas entidades gozan de autonomía para la gestión de sus respectivos intereses›› [Art. 141.4 CE: ‹‹En los archipiélagos, las islas tendran, además, administración propia en forma de cabildos o consejos››] 

Constitución Española año 1978

           

            Quan parlem d’Estat Social, ens referim al model, el qual és caracteritza per una actuació positiva dels poders públics dirigida a satisfer  les necessitats col·lectives. Per tant, l’estat social és contraposa a l’estat lliberal, el qual és limita a remoure els obstacles que dificulten el progrés individual. Els seus principis són: la funció directiva, on s’informa de l’actuació dels poders públics, on imposen obligacions de resultat que actuen de forma negativa, representant un límit  a qualsevol normativa o actuació que resulti contrària al mandat imposat. 

            art. 9.2 CE: ‹‹Correspon als poders públics promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’indiuvidu i dels grups en el qual s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social››.

Constitució Espanyola any 1978

             L’estat Democràtic, suposa un model d’estat caracteritzat per la subordinació dels poders públics, particularment de l’administració, a les instàncies polítiques que representen al titular de la sobirania, es a dir, al Parlament i al Govern. Per tant, a l’administració li correspon executar els mandats normatius procedents del Parlament, i per un altre banda, servir recolzant directe al màxim òrgan executiu que és Govern. Els principis que és troben vinculats a l’Estat Democràtic són: la descentralització, la qual és refereix a la descentralització territorial vista des del caire de poder públic (les instàncies de govern de l’Estat exerceixen les seves competències de forma descentralitzada, afavorint la intervenció de les instàncies inferiors sobre les superiors). La desconcentració, lligat amb el pluralisme, on implica un procés de distribució del poder; el principi de participació, típic dels estats democràtics; el principi d’imparcialitat, on s’hi troben lligats             la repercussió i l’abstenció. I, finalment el principi de publicitat, del qual és destaca que el cap no pot actuar de forma secreta al poble.

            Finalment, fou també anomenada Espanya com Estat del Dret:

art. 9.1: ‹‹Los ciudadanos y los poderes públicos están sujetos a la Constitución y al resto del ordenamiento jurídico››.

Constitución Española año 1978.

            Els principis què és troben vinculats a l’estat del dret són: principi de legalitat referit a les institucions administratives, el principi de tutela judicial, on els organs del poder jurídic, s’encarreguen de la verificació de l’actuació administrativa, tant sigui de la vesant objectiva (on controlen tota l’activitat) o subjectiva (la tutela judicial com a dret      fonamental dels ciutadans “artc. 24 CE”) i, el principi de garantia patrimonial, com podriem posar per exemple el cas de les expropiacions, privació del patrimoni, entre d’altres,  es a dir, garantir la integritat del patrimoni dels ciutadans quan es vegi afectat com a conseqüència de l’actuació.

             En conclusió, Espanya amb el signament de la Constitució Espanyola del 1978, es va convertit amb un estat Democràtic, on la sobirania cau en mans del poble i caracteritzat per el pluralisme polític, un estat social, on la recerca del benestar del col·lectiu de la societat és el més important i en tot, un estat del dret, regit per unes lleis i les institucions les quals son promogudes al voltant d’aquesta Constitució. Per tant, tal i com diu la definició d’estat, Espanya es troba governat per els poders legislatiu, executiu i judicial. Per acabar esmentar que, també fou anomenat estat d’autonomies, on la separació del poder en territoris fou acceptada però sempre regint les lleis que unifiquen el territori.