Un Estat, és
una comunitat humana la qual els individus viuen en un mateix territori, on
comparteix tot un conjunt d’institucions polítiques, jurídiques i
administratives, i que estan regides per un mateix govern. Però amb un sentit
més restringit de la paraula, Estat, serveix per a designar al si de la
societat política, als governants, per sobre dels governats. I si encara
recerquem una mica més el sentit de la paraula Estat i la traslladem al cas
Espanyol, és refereix a les institucions centrals enfront a les entitats polítiques
inferiors, com és el cas de les autonòmiques.
Avui en
dia, l’estat és el sistema polític per excel·lència que regeix l’estructura política
arreu del món. Però aquet sistema polític va néixer a l’Edat Moderna, cap al
segles XV-XVI. Aquesta nova organització, va sorgir a causa de la crisi de la
Societat Feudal, tot seguit de l’impuls de la nova classe social, la Burgesa,
i, l’aliança d’aquets amb la fortificant monarquia, d’aquesta manera la nova
classe social va agafar el poder econòmic i la llibertat. Més tard, amb la
Revolució Francesa, la burgesia s’enfrenatarà amb èxit a la monarquia absoluta.
Però
anem a centrar-nos amb el cas d’Espanya a la segona meitat del segle XX, a
l’any 1978 és va signar la Constitució
Espanyola, la qual encara segueix regint els nostres dies. Amb aquesta, és
constitueix Espanya com un Estat Social,
Democràtic i del Dret. Aquesta constitució, és on es coneixen totes les
lleis i deures dels ciutadans espanyols. Amb aquesta , també és van reconèixer
les comunitats autònomes, per tant, Espanya com a estat autonòmic.
Després
d’un segle on l’estat espanyol s’havia caracteritzat per ser un estat centralitzat,
amb la Constitució del 1978 és va portar un model totalment distint, l’estat
territorialment descentralitzat, és a dir, un estat caracteritzat per el
repartiment del poder públic entre distints nivells de govern, cada un dels
quals exercit dintre d’un àmbit territorial determinat i, pel reconeixement a
cada un dels nivells d’una esfera d’autonomia pròpia, podem posar d’exemple les
Illes Balears i el seu Estatut d’Autonomia de l’any 1983, com veiem reflectit
als següents articles de la constitució els exemples de les autonomies:
Art.
137 CE: ‹‹El Estado se organiza territorialmente en
municipios, provincias y en las Comunidades Autònomas que se constituyan. Todas
estas entidades gozan de autonomía para la gestión de sus respectivos
intereses›› [Art. 141.4 CE:
‹‹En los archipiélagos, las islas tendran, además, administración propia en
forma de cabildos o consejos››]
Constitución
Española año 1978
Quan parlem d’Estat Social, ens referim al model,
el qual és caracteritza per una actuació positiva dels poders públics dirigida
a satisfer les necessitats col·lectives.
Per tant, l’estat social és contraposa a l’estat lliberal, el qual és limita a
remoure els obstacles que dificulten el progrés individual. Els seus principis
són: la funció directiva, on s’informa de l’actuació dels poders
públics, on imposen obligacions de resultat que actuen de forma negativa,
representant un límit a qualsevol
normativa o actuació que resulti contrària al mandat imposat.
art.
9.2 CE: ‹‹Correspon als poders públics promoure les
condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’indiuvidu i dels grups
en el qual s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que
n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots
els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social››.
Constitució Espanyola any 1978
L’estat
Democràtic, suposa un model d’estat caracteritzat per la subordinació dels
poders públics, particularment de l’administració, a les instàncies polítiques
que representen al titular de la sobirania, es a dir, al Parlament i al Govern.
Per tant, a l’administració li correspon executar els mandats normatius
procedents del Parlament, i per un altre banda, servir recolzant directe al
màxim òrgan executiu que és Govern. Els principis que és troben vinculats a l’Estat Democràtic
són: la descentralització, la qual és refereix a la descentralització
territorial vista des del caire de poder públic (les instàncies de govern de
l’Estat exerceixen les seves competències de forma descentralitzada, afavorint
la intervenció de les instàncies inferiors sobre les superiors). La
desconcentració, lligat amb el pluralisme, on implica un procés de
distribució del poder; el principi de participació, típic dels estats
democràtics; el principi d’imparcialitat, on s’hi troben lligats la repercussió i l’abstenció. I,
finalment el principi de publicitat, del qual és destaca que el cap no
pot actuar de forma secreta al poble.
Finalment,
fou també anomenada Espanya com Estat
del Dret:
art. 9.1:
‹‹Los ciudadanos y los poderes públicos están sujetos a la Constitución y al
resto del ordenamiento jurídico››.
Constitución Española año 1978.
Els
principis què és troben vinculats a l’estat del dret són: principi de legalitat
referit a les institucions administratives, el principi de tutela
judicial, on els organs del poder jurídic, s’encarreguen de la verificació
de l’actuació administrativa, tant sigui de la vesant objectiva (on controlen
tota l’activitat) o subjectiva (la tutela judicial com a dret fonamental dels ciutadans “artc. 24 CE”) i, el principi de
garantia patrimonial, com podriem posar per exemple el cas de les
expropiacions, privació del patrimoni, entre d’altres, es a dir, garantir la integritat del
patrimoni dels ciutadans quan es vegi afectat com a conseqüència de l’actuació.
En conclusió, Espanya amb el signament de la
Constitució Espanyola del 1978, es va convertit amb un estat Democràtic, on la
sobirania cau en mans del poble i caracteritzat per el pluralisme polític, un
estat social, on la recerca del benestar del col·lectiu de la societat és el
més important i en tot, un estat del dret, regit per unes lleis i les
institucions les quals son promogudes al voltant d’aquesta Constitució. Per
tant, tal i com diu la definició d’estat, Espanya es troba governat per els
poders legislatiu, executiu i judicial. Per acabar esmentar que, també fou
anomenat estat d’autonomies, on la separació del poder en territoris fou
acceptada però sempre regint les lleis que unifiquen el territori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada