Les paraules, el coneixement... Acorar.

"Es jovent sap destriar entre un Golf GTI o GTX, si és un iphone4, un PC o un Mac. Ho saben tot de ses coses efímeres, de ses coses que venen com a imprescindibles i que en pocs anys passen de moda i formen part des record, com un Spectrum o un Atari, un xubasquero Karhu, un vídeo VHS o un minidisc. De ses coses permanents, de ses que transcendeixen es nostro efímer pas per sa vida, no els interessa, ni es seu nom. I amb un genèric l’humilien. No destrien pomeres, pereres, cirerers, alzines i oms, només diuen arbres. (…)

En canvi, sa gent major sap destriar si és ordi o civada a ses tres setmanes de néixer es sembrat, quan tot just és una fulla. O saben si és una carabassera o una melonera lo que tenen davant, perquè saben que allò és bàsic per sa vida, per sobreviure. Diuen un cotxo, sigui quina sigui sa paraula o sa marca que dugui darrere, perquè només serveix per anar d’un lloc a un altre.

Ses paraules diuen qui som, com vivim, què valoram i què menyspream. Expliquen es nostro món i sa nostra esquizofrènia; mos expliquen, a noltros. I si canviam de paraules, canviam de món. I el món, per bé o per mal, sempre canvia, i es forts guanyen. I si amb una debilitat covarda descuidam es mots… quan moren es mots moren es conceptes. I llavors sa vida seguirà, silvestre i anònima, o morirà, com moren es pobles si moren ses paraules. És sa paraula s’ànima d’un poble…"

Toni Gomila "Acorar"

M'agradaria fer una reflexió sobre aquest fragment de l'obra teatral Acorar. Obra que ens ensenya com és van desmuntant els pilars de la cultura Mallorquina per donar pas a una globalització, no només del llenguatge, sinó de la cultura en general.

Aquest fragment és un clar exemple de com ha evolucionat la ment amb el coneixement, el qua ara veiem important, els nostres avis ho veuen com un tret secundari. El llenguatge dels "padrins" és un llenguatge que dóna importància a allò útil al que dona sentit a la supervivència, ho diu ben clar l'autor: sap quines plantes són només per les fulles, o l'ocell pel renou. Les noves generacions, nascudes al marc d'una societat que de cada cop és va globalitzant més i més  no entenen del llenguatge d'allò d'utilitat, entenen el llenguatge de les noves tecnologies. 

Una clara sàtir a allò que "mos fuig" les paraules i la cultura que perdem per donar pas a un nou coneixement, la pregunta és: dintre del marc del nou coneixement hi caben els pilars d'una cultura en extinció que necessita revelar-se per tal d'incloure's dintre de les noves generacions? 

Tot això no serem nosaltres qui ho veurem, possiblement amb transcurs i el pas dels segles l'evolució serà tan certa que no en quedarà res d'aquest inici, i serà de debò que haurem perdut aquests pilars que a l'actualitat hi ha gent que lluita per mantenir.

El futur ho tenen els joves amb les seves mans, traslladant el coneixement de generació en generació i preservant allò que creguin més important de la cultura i de l'actualitat del coneixement, sense deixar de banda l'evolució i el desenvolupament.  

.