Edward Wilson i l'evolucio social

Fragmento del cap. 27 de WILSON, Edward O.; Sociobiología; La Nueva Síntesis. Ed. Omega, Barcelona, 1980; p. 580-581. Trad. de Ramon Navarro y revisión de Andrés de Haro.

Wilson i l’evolució social.

Edward Osborne Wilson, va néixer als EUA l’any 1929. Biòleg i principal impulsor de la teoria de la sociologia, la qual, dona a conèixer una nova forma de entendre la biologia evolucionista i la sociologia. És mundialment conegut per haver introduït el concepte de biodiversitat, i per tots els seus estudis socials sobre les formigues.

            El text  esmentat, forma part del llibre “Sociologia: La Nova Síntesi” (1975). L’autor fa tot un seguit de innovacions sobre la conducta humana. Ell, al llibre, intenta desviar l’evolució moral cap al punt de vista individual, deixant de banda tots els estudis que s’havien fet anteriorment partint de la formació en grup. L’autor, durant el transcurs del llibre, va utilitzant les formigues com exemple, des del punt individual de la seva evolució.

            Edward Wilson ens exposa en el text el tema de l’evolució social i moral, des del món de l’ètica evolucionant cap a la biologia. Ens vol explicar l’evolució de la societat humana durant el temps, així com ha anat desenvolupant la seva moral i la globalització del pensament de les societats al llarg de la història.

            Segons explica l’autor, ha arribat a un punt que s’ha fet necessari que l’ètica passí de la branca filosòfica a la biològica, ja que amb el temps ha anat formulant bastantes contradiccions en ella. El concepte d’ètica, està format per varis termes, com és el cas de l’intuïcionisme ètic, el qual, ens dona a entendre que per conèixer allò que és bo, només és pot arribar a verificar a través de la intuïció de la pròpia moral. Aquesta intuïció pot donar lloc a tot un seguit de normes i pensaments reals dins una societat. L’anomenat “Contracte Social” proposat per autors tan rellevants com Rosseau, és una espècia de contracte idealitzat, que va sorgir arrel de la pèrdua d’autonomia de la religió com a principal influència moral, segons el que tot individu estableix un contracte amb un grup on accepta unes lleis de convivència. Segons el filòsof contemporani John Rawls aquestes lleis, anomenades justícia, han d’estar pròpiament separades del govern.

            Però com tot, l’intuïcionisme té el seu punt dèbil, (segons Alcoberro, Edward O. Wilson: sobre Ética, Wilson diu: “la posición intuista es que confia en el juicio emotivo del cerebro como si este órgano debiera tratarse de una caja negra”).

            El segon terme que parla l’autor, és anomenat “conductisme ètic”. Aquest es desenvolupa a partir de la creença que l’evolució de l’individu està realitzada a partir únicament de l’evolució de la pràctica, deixant fora així l’aprenentatge teòric.

             Com diu anteriorment l’aprenentatge pràctic és molt important, però el que podem dir és que l’ésser humà és un animal que pot tendir a evolucionar per la seva intel·ligència, i a cops, podem comparar el seu desenvolupament moral amb el desenvolupament del ximpanzé, ja que en un principi son similars. Contràriament amb el terme anterior, estudiarem “la concepció evolutivo-genètica”:

Ens trobem amb diferents estudis sobre el desenvolupament moral, el primer exemple que destacarem, es el de Jean Piagget, el qual va anomenant els diversos estadis pel que recorre un individu cap a la maduresa emocional. La seva classificació va començar en un principi en quatre estadis, que finalment van acabar per ser els tres següents: un primer (motor) on el nadó comença a reconèixer allò que l’envolta, el segon (egocèntric i cooperatiu naixement) on un nen passa de creure’s el centre del món a adonar-se que n’hi ha més, i un tercer ( de codificació de les regles) on el nen, ja més adult comença a aprendre regles.

  Però la classificació més rellevant, és la de Lawrence Kohlberg, el qual, seguint l’esquema de Piagget, va desenvolupar els següents quatre nivells del desenvolupament moral: el preconvencional, on l’individu encara no és conscient del que és el be o el mal, i es tracta  d’un nivell que està format per dos estadis diferents, l’egocentrisme (que ets portat allà on volen) i l’individualisme (on s’actua pel propi benefici). El segon nivell, Convencional, és quan ja reconeix el concepte de bé i  mal, però no des del punt de vista individual, sinó de grup, també posseeix dos estadis: la mutualitat (quan intenta ser acceptar per el grup) i la preocupació per la comunitat, (on l’individu segueix unes normes que proporcionin benestar al grup). Un tercer nivell, transicional, què es tracta d’un nivell postconvencional, però encara fora principis. I el quart, el postconvencional, aquí el bé ja es per consciència pròpia, un es construeix a sí mateix, aquet també està separat en dos estadis, utilitat (tot s’ha d’acceptar de la mateixa manera) i universal (rebutja les imposicions taxant-les de amorals).

Les dues classificacions, a la llarga s’arribaran a incorporar dins el món de la biologia genètica i evolutiva, tot i d’un principi no formar part de la relació ètica dins la biologia.

Els evolucionistes, són una altre de les corrents que s’han anat incorporant dins la biologia. Des del principi aquets eren com els filòsofs ètics, es a dir, utilitzaven l’àmbit deontològic de la moral. Però un desviament cap a la biologia els va fer variar.

L’ètica evolucionista prové del conegut darwinisme social, i aquest s’interessa únicament per la reproducció i evolució de les espècies, no per l’ésser en sí. Aquest explica que depenent de cada clima on habita un ésser, l’individu té una forma o una altre forma de portar a terme la seva evolució. Això, significa d’una manera que cada individu és sacrifica pel futur de la seva espècia, anant evolucionant un rere l’altre.

            El tribalisme, és una corrent derivada del relativisme empíric. El relativisme és el testimoni que explica que tot tipus de coneixement és estudiat únicament des del punt de vista individual. Per això anomenem el concepte de tribalisme, que son aquelles societat subdesenvolupades que necessitent d’una protecció. Això vol dir que aquestes no han tingut una evolució com les altres societats i s’han subdesenvolupat amb molta més lentitud.

Però a diferència d’allò explicat anteriorment, una societat pot evolucionar amb al creixement cap a la ruralia o a l’urbanisme. Que al contrari del tribalisme, les societats desenvolupades d’aquesta manera és troben aposentades a un lloc determinat i amb una moral comú entre tots els participants a ella, no dependent de ningú.

Actualment ens trobem davant un desenvolupament de la societat gairebé d’una única moral, es a dir,  d’una moral global que a part d’estar desenvolupada en societats, també en grups dins una mateixa societat. És  a dir, dins un mateix grup social, ens trobem en varis grups que separen les moralitats dels individus que conformen la societat, ja sigui per edat, sexe...

Biològicament, el que més importa als investigadors es la permanència de la societat i aquesta depèn de la supervivència del grup i també de la seva fertilitat. Sabem que a una societat més desenvolupada, la capacitat de supervivència és superior, per aquest motiu, és la societat dominant.

Per finalitzar, cal esmentar que del darwinisme social podem aprendre la valoració que hem de posseir, de la competència i la col·laboració pertanyent a cada grup alhora de sobreviure i l’ordre a mantenir.