És la música un llenguatge amb significats? I, quina és la funció del músic en aquet llenguatge? Coneixement i llenguatge musical

            A partir de la conferència donada per Felip Munar la setmana passada, on va citar la següent frase “El llenguatge és l’esqueix més arrelat a l’ànima de les persones”, tot fent referència al sistema comunicatiu de les glosses, els combats entre glossadors, punt de comunicació “musicoparlada” entre varis individus, i punt tradicional de perdurada dels anys.

Ara bé, escric en aquest espai per parlar de música, del llenguatge musical i dels seus sons que la representen.

            La música parteix de tot un seguit de sons, sons que coneixem des dels inicis del temps, es a dir, podríem dir que la música és un dels llenguatges més abstractes que existeixen i que essent així cada un l’entén d’un caire, però reflexionem amb les paraules de Arroyo, 1991, “si el fenomen musical és capàs de ser vehicle de certs pensaments (...), deu establir-se el grau de consciència del generador de l’obre vehicle, bé podria ser el mateix músic, sense saber-ho, una sort del braç executador, un canal per pensadors interessats en la difusió de certes idees”(1). En aquest fragment ens especifica que la música és un llenguatge que aporta un missatge, el qual persisteix amb el temps, i que els músics, transporten el missatge que l’autor d’una obra ha compost, per tal que arribi a un públic determinat, en qualsevol moment de la història, des que fou creat.

            Per tant, és la música un llenguatge de significats? Com hem pogut observar al paràgraf anterior, la música al igual que el llenguatge, porta un missatge, per tant, un significat, unes idees escrites de forma musical, amb un llenguatge de signes i de sons. Si posem per exemple la música de Wagner, porta clarament el seu missatge del nazisme, per tant, a partir del llenguatge musical, Wagner porta a terme les seves idees, el seu missatge, per tal que els músics siguin el fil conductor de portar aquestes idees al públic. Per tant, qualsevol creació musical està feta sota un llenguatge de sons i de signes, la qual d’una forma més abstracte que el llenguatge de les paraules arriba als individus.

            La música, a part d’un llenguatge és una forma d’expressió, que és troba oberta a la nostra imaginació, és crea i es transmet. De forma similar a la pintura, la música és un llenguatge de comunicació no verbal i expressiu. Però observem els sons, els sons són música i amb tot, han estat utilitzats com sistema comunicatiu, acompanyant a l’ésser humà des dels seus inicis. Abans de la parla, va existir el so, i amb tot, una comunicació entre els essers a través d’aquests. Però, sense anar més lluny que l’actualitat o fa tan sols uns quatre o cinc segles, si ens fixem amb els pobles de fora d’Europa, com per exemple tribus Indus, o algunes tribus sud-americanes, la música és un llenguatge a distància, avís de perill o com a llenguatge amb els deus a diferents ritus, entre molts altres, per tant, parlem d’un llenguatge molt important per aquests pobles.

             Els indrets geogràfics sempre han tingut influència amb la música, igual que tenim diferents llengües escrites i parlades, el llenguatge musical va variant a les diferents zones, a cada lloc té el seu significat una música diferent, però persistent amb el seu missatge.

            Però centrem-nos directament amb la figura del tambó, un dels instruments més antics que existeixen. El podríem anomenar un instrument missatger, ja que ha estat utensili de crida durant segles, des de crits de guerra, a cridador pels missatgers de noticies de poble a poble, ha estat utensili de crit, utilitzat  anys rere anys, des dels primers homínids fins a l’actualitat, i el més significatiu, és que els individus portem el seu ritme a dintre nostre. Es a dir, només fixant-nos en un instrument el qual només té el poder de fer un únic soroll, el seu missatge ha persistit, per tant, parlem d’un instrument amb llenguatge, amb un significat, el de cridar, i com no, endinsat dintre de les persones des de fa segles, amb només un toc fa vibrar.

               La música té un llenguatge específic, el llenguatge de signes i el llenguatge de sons, els dos unificats, fan la possibilitat d’arribar a la culminació de l’obra. Però, ara bé, podria existir la música amb un sol llenguatge? La música no és essencialment un llenguatge de signes, es a dir, si és un llenguatge de signes, però aquesta no té el perquè ser escrita i per tant, no té el per que tenir aquests signes. El que si ha de tenir la música és el llenguatge dels sons, sons que transporten als individus a uns sentiments i emocions diversos, protagonitzades per aquesta música, com especifica Beethoven a la seva famosa frase, “ La música ha de brotar sang del cor de l’home, i llàgrimes dels ulls de la dona”. A la cita esmentada, deixa clar els sentiments i l’emoció que ha de portar la música, per tant, ha de ser un missatge que arribi al fons dels individus.

            Però si a més de centrar-nos en un sol instrument de percussió, ens centrem amb la unificació de tota una obra, interpretada ja sigui de forma individual o agrupament per una orquestra, banda..., es a dir, interpretada per a instruments melòdics. Podem observar com a cops ens deixa un concepte clar del que vol dir, la temàtica és una de les bases claus per entendre aquest detall. Per exemple, no interpretarem el Rèquiem de Mozard per les festes de Nadal, o l’Al·leluia de Handel per les festes patronals d’un poble, està clar que el missatge que volen fer arribar no s’emmarca dintre de la temporada corresponent. Per tant, la música mateixa, escrita per uns autors que a un moment determinat li van voler donar un missatge, tenen prou clar quin és el seu moment concordat amb el seu llenguatge. Amb tot, veiem com la música busca transmetre uns conceptes concrets, és a dir, un significat específic, el qual és transmès per els músics, com una forma d’expressió. D’aquesta manera seguim reafirmant la cita d’Arroyo, els músics són el fil conductor, interpretadors de les obres, per tant del llenguatge dels autors, transportant-lo en forma de sons, de música.

            Així doncs, ens trobem amb un llenguatge que va donant i formant les seves idees a forma de signes, com a llenguatge escrit, i a forma de sons, com a llenguatge oral. La música, aquest llenguatge immaterial i transmissor de tants sentiments, com pot transmetre tant aquest llenguatge? Es tracta d’un llenguatge que a part de ser percebut per l’oïda, el percebem pel sentiment i pel cervell, tot relacionant els seus sons amb conceptes, que ens porten a un estat determinat en cada moment. D’una música romàntica i melancòlica aconsegueix uns sentiments totalment diferents dels que ens portarà una música electrònica, un sentiments que és desenvoluparan en relació del que ens transporti el cervell.

            La música, la qual està oberta a la imaginació dels individus, és un art que relacionat amb l’educació dels individus dona bons resultats, tant en el desenvolupament de la comunicació, del llenguatge i de l’ésser humà en si. Per tant, la música és beneficiaria al llenguatge dels éssers humans, de les persones i per tant un eix essencial pels individus.

            Per tant, la música és un llenguatge, és una eina de comunicació tant individual com col·lectiva, on els individus poden rebre un mateix missatge, i poden discutir sobre ell, que pot donar pas a tot un seguit de conceptes específics representatius d’aquest tipus de comunicació. Del llenguatge musical, en pot sortir una conversa, és pot anar improvisant, on els instruments de diferents branques poden anar comunicant-se als uns amb els altres, tot formant un diàleg entre ells. És tracta d’un llenguatge expressiu, on els oients han  de ser capaços de enraonar sobre allò que van escoltant.

            Així doncs, la música si és un llenguatge amb significat, la qual és capaç de transmetre un missatge i que aquest missatge perduri al llarg dels segles. El paper del músic, tant significant com es el paper de fil conductor, té la funció de establir aquest fil entre el missatge que vol donar l’autor i l’oient que el vol rebre. El músic és qui transmet el llenguatge de la música, un llenguatge de significat, emotiu i amb sentiment, capaç de transmetre els ideals d’un autor de segles enrere, el qual va deixar escrit un moment determinat, en llenguatge de signes, un text musical.

Maria Eugènia Jaume Esteva